EQUIPS I PILOTS 2016

Una vegada s’acaba la temporada comença el mercat de fitxatges al món de Moto GP. Pilots que canvien d’equips i equips que canvien de maquinària, avui us volem informar sobre els moviments més rellevants.

Començarem parlant de la categoria petita; Fabio Quartararo deixa l’Honda de l’Estrella Galicia 0,0 per fitxar pel Leopard Racing, equip que aquesta temporada passada va fer campió del món a Danny Kent, on també hi pilotarà una Honda.

Fabio Quartararo (al centre), en el moment de firmar el seu nou contracte / Font: Moto GP

El lloc de Quartararo l’ocuparà el joveníssim Aaron Canet, que aquesta temporada ha disputat el campionat Mundial Júnior de Moto 3 en què ha aconseguit acabar tercer després d’actuacions molt meritòries. Precisament el vencedor d’aquest campionat, l’italià Nicolò Bulega també passarà a formar part del mundial i ho farà amb una KTM dins l’Sky Racing Team VR 46.

Nicolò Bulega, FIM CEV Repsol al circuit de Barcelona-Catalunya 2015 / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya

Karel Hanika deixarà de ser pilot del KTM Ajo Official i correrà amb una Mahindra, per contra, el seu ex-equip mantindrà la confiança en el sud africà Brad Binder i inclourà en les seves files a Bo Bendsneyder, guanyador incontestable de la Red Bull Rookies Cup 2015.

En Moto 2 hi haurà vàries cares noves com són les d’Isaac Viñales (Tech 3) i Efrén Vázquez (Ioda Racing), també la del joveníssim Remy Gardner que tot i no brillar en la temporada del seu debut a Moto 3 fa el salt amb l’equip AGP Racing.

També els dos protagonistes del mundial de Moto 3, Danny Kent i Miguel Oliveira estrenaran categoria dins el mateix equip, el Leopard Racing Team.

Luis Salom s'incorpora a l’equip Stop and Go, ocupant la seva plaça al Páginas Amarillas HP 40 Edgar Pons, campió del FIM CEV Repsol 2015.

També canvia d’aires Jonas Folger, que després de dues temporades a l’equip Arguiñano fitxa pel Dynavolt Intact GP fent parella amb Sandro Cortese. Ricky Cardús també és dels que canvia d’aires, aquest any competirà amb el JPMoto Malaysia. Finalment Takaaki Nakagami deixa enrere l’Italtrans i s’enquadra amb l’Idemitsu Honda Team Asia, i Xavier Simeon serà el nou company de Julián Simón al QMMF.

Edgar Pons, FIM CEV Repsol al circuit de Barcelona-Catalunya 2015 / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya

Finalment, en la categoria reina molts pocs canvis. Jack Miller s’incorporarà a l’Estrella Galicia Marc VDS Racing on compartirà box amb Tito Rabat. Scott Redding, fins ara en aquest equip fitxa per l’Octo Pramac Racing, l’estructura satèl·lit de Ducati on ocuparà el lloc del colombià Yonny Hernandez que correrà per l’equip Aspar MotoGP Team.

HONDA, DUCATI I APRILIA PREPAREN LA TEMPORADA 16-17

Si fa dos dies vam comentar com els anaven els tests privats de Sepang a Suzuki i a Maverick Viñales, avui és el torn d'Honda, Ducati i Aprilia, que estan realitzant tests al circuit de Jerez de cares a la temporada vinent.

Igual que va fer Suzuki en els tests de Sepang, les marques que estan fent proves al circuit de Jerez es centren en l'electrònica i el comportament de les noves gomes.

El principal problema per a tots els pilots que ha provat els nous pneumàtics ha estat la falta d'adherència per part de la roda davantera. En aquest cas, el més perjudicat ha estat el britànic Laverty, de l'equip Aspar, que en una caiguda s'ha trencat el radi per la zona del canell.

Márquez, que ha completat 58 girs sobre l'asfalt andalús, també s'ha queixat de la falta d'adherència de les noves gomes, tot i que creu que Michelin va aprenent i millorant els seus pneumàtics.

Durant la jornada d'ahir també van tenir l'oportunitat de provar la nova electrònica que segons Marc Márquez "té un perfil totalment diferent i exigeix molta feina, fet que comporta que estem molt temps dins el box".

Per la seva banda, Pedrosa va afirmar que "s'ha millorat respecte a València" tot i que els temps per volta resultin bastant dolents i encara els falta molta feina a fer per aconseguir un bon equilibri a la moto i fer-la competitiva la temporada vinent.

Marc Márquez, Circuit de Barcelona-Catalunya 2015 / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya

L’ÈXODE DELS PILOTS JAPONESOS

Actualment al mundial de motociclisme hi ha pilots de llocs molt diversos del món, però n’hi ha una clara majoria que són de nacionalitat italiana i espanyola. Això no sempre ha estat així, en altres èpoques hi predominaven els americans com a principis dels 90, però sembla ser que els grans oblidats són els pilots japonesos.

Hiroki Ono, Gran Premi del Japó 2015 / Font: Leopard Moto 3 Racing Team

Aquesta temporada passada sols la van disputar tres pilots d’aquesta nacionalitat, Hiroki Ono i Tatsuki Suzuki a Moto 3 i Takaaki Nakagami a Moto 2, tots ells amb uns resultats força discrets. L’últim japonès que va ser campió del món és Hiroshi Aoyama, que ho va aconseguir l’any 2009 a la categoria dels 250c.c.

Un dels factors per entendre la poca participació de pilots nipons podrien ser els tràgics accidents que hi ha hagut en el passat, com podrien ser la mort de Daijiro Kato, un dels pilots més prometedors de la història del país en el Gran Premi del Japó i més recentment la de Shoya Tomizawa.

Daijiro Kato, Gran Premi del Japó 1998 / Font: Wikimedia Commons

Com a clar exemple de la devallada en la participació de pilots nipons al mundial destacar que, l'any 1996 hi havia un total de 23 pilots japonesos repartits per les graelles del mundial. Encara que les xifres puguin no voler dir qualitat de pilotatge en aquest cas no és així, ja que 10 d’ells van aconseguir quedar entre els 10 primers classificats a la classificació general de els seves respectives categories.

Especialment interessant és veure com a la categoria dels 125c.c. tres pilots d’aquesta nacionalitat van ocupar les tres primeres posicions del mundial, ells van ser: Haruchika Aoki, Masaki Tokudome i Tomomi Makano.

Tot i l’aplastant superioritat japonesa en la categoria petita mai cap pilot nipó ha estat en condicions de lluitar pel títol mundial en la categoria reina, llevat de Tadayuki Okada, company d’Àlex Crivillé i Mick Doohan a l’equip Honda Repsol i que va aconseguir ser segon l’any 1997.

Tadayuki Okada, Gran Premi del Japó 1996 / Font: Wikimedia Commons

L’any 2005, ara fa deu anys, el número de pilots japonesos ja havia baixat significativament, fins al punt d’haver-hi sols 10 pilots en total i només dos d’ells ocupant plaça dins els 10 millors de la categoria. Tal i com hem comentat anteriorment la tendència a la baixa ha continuat fins avui en dia.

Tornaràn a ser competitius els pilots japonesos en el Mundial de Moto GP? Tindrà Honda, Yamaha o Suzuki un campió del món nacional en la categoria reina algun dia? Només el temps ens ho podrà respondre.

SUZUKI I VIÑALES VOLEN A SEPANG

Una vegada ja finalitzats els tests post-mundial a València, aquests dies Suzuki ha realitzat uns tests privats al circuit de Sepang, a Malàisia.

La marca nipona s'està posant les piles de cara al 2016 per poder discutir l'hegemonia de la que han disposat Honda i Yamaha durant els últims anys.

Amb la ja coneguda baixa d'Aleix Espargaró per culpa d'una lesió, Maverick Viñales ha estat el principal encarregat de provar els canvis que la seva marca ha realitzat a la moto, així com també les noves gomes que calçaran durant la pròxima temporada.

Durant la aquests dos dies d'entrenaments Suzuki ja va rodar amb l'electrònica única que s'implantarà durant la pròxima temporada en totes les motos de la categoria reina i va calçar les gomes Michelin a la seva GSX-RR.

Viñales va poder provar per fi el nou canvi 'seamless' del qual va quedar molt satisfet. "Estic content de provar la nova caixa de canvi 'seamless', estàvem desitjant fer-ho i les meves impressions són molt positives", va comentar el pilot català.

També comentava els resultats del test el mànager de Suzuki Davide Brivio, que comentava que "han estat dies molt intensos però les conclusions del test han estat molt positives".

Després d'haver amb l'energia que està treballant Suzuki, tenim moltes ganes que comenci la temporada 2016 i poder veure el paper de Viñales i Espargaró davant les grans dominadores Honda i Yamaha.

Maverick Viñales, Gran premi de la Comunitat Valenciana / Font: Suzuki Racing Team

SPA-FRANCORCHAMPS

El circuit d'Spa-Francorchamps és un traçat belga on s'han disputats grans premis del mundial de motociclisme durant dues etapes diferents. La primera etapa va anar del 1949 al 1979 i la segona, del 1981 al 1990.

Spa-Francorchamps és un circuit més conegut en el món de la Formula 1 que en el del motociclisme. Tot i això, durant l'època que va figurar en el calendari del mundial de motociclisme va esdevenir una cita important per tots els amants d'aquest esport.

Degut a la seva particularitat, Spa-Francorchamps és un circuit molt ben valorat per pilots de totes les disciplines esportives.

En els seus inicis, el fet de ser un circuit bastant llarg (uns catorze quilòmetres) feia que se'l considerés un gran premi amb una meteorologia molt imprevisible ja que podia esdevenir que mentre una zona del traçat estigués seca una altre zona patís una pluja considerable.

Tot i això, l'any 80, fet pel qual va deixar de disputar-se aquest gran premi durant una temporada, el traçat va ser altament modificat passant a ser un traçat de tan sols set quilòmetres de longitud.

KEVIN SCHWANTZ: L’OCELLET AMERICÀ

La passió pel motor a Estats Units no té límits i d’aquí que hagin arribat des de l’altre costat de l’Atlàntic pilots de la talla del nostre protagonista d’avui, Kevin Schwantz. Aquest pilot nascut a Houston, Texas, va disputar al llarg de la seva trajectòria al campionat del món un total de 10 temporades aconseguint el títol l’any 1993.

Kevin Schwantz, tests Circuit de Jerez 1991

Com en la majoria dels pilots actuals, els primers passos els va fer sobre una moto de trial amb només 4 anys i posteriorment sobre una de motocròs, esport que va decidir abandonar al patir una forta caiguda quan ja començava a despuntar dins els campionats americans de l’especialitat. Com a conseqüència es va decantar definitivament per la velocitat.

Kevin Schwantz, tests Circuit de Jerez 1991

Amb 20 anys firma el seu primer contracte amb Suzuki per córrer el campionat americà de Superbikes, en el qual de seguida es guanya l’admiració dels seus competidors al acabar 7è del certamen tot i haver disputat la meitat del campionat. També, es gesten els primers duels amb Wayne Rainey que més endavant seria un rival contra el que hauria de lluitar a Europa.

Kevin Schwantz, tests Circuit de Jerez 1991

Al 1988, Suzuki li ofereix l’oportunitat de participar íntegrament al Campionat del Món de Velocitat en la categoria reina, aleshores de 500c.c.. Els resultats no es fan esperar i a la primera carrera és capaç de pujar al graó més alt del podi.

La seva participació al campionat va coincidir amb el que avui en dia s’anomena “l’època daurada del motociclisme” ja que entre finals dels 80 i inicis dels 90 van coincidir pilots d’un nivell estratosfèric a la màxima categoria del motociclisme, fet que va afavorir l’espectacle i va fer que el campionat guanyés molta popularitat. Alguns d’aquests pilots van ser el mateix Schwantz, també Mick Doohan (5 títols mundials), Randy Mamola, Wayne Gardner (1 títol mundial), Eddie Lawson (3 títols mundials) i Wayne Rainey (3 títols mundials).

Kevin Schwantz, tests Circuit de Jerez 1991

La Suzuki (moto amb la qual va disputar tota la seva carrera) del pilot nord-americà sovint es trobava en inferioritat respecte les motos dels seus competidors d’Honda i Yamaha. És per això que Schwantz anava sempre al límit, oferint un verdader espectacle als aficionats, alternant carreres increïbles amb victòries èpiques i un bon munt de caigudes que el van penalitzar en excés a l’hora d’aconseguir algun altre títol mundial. Prova d’això que expliquem, és que la temporada del 1989 Schwantz no va baixar de la segona posició en tot el campionat, aconseguint 6 victòries i 3 segones posicions, però alhora també va sumar 6 zeros que el van privar de lluitar per la general del campionat.

Després dels seus 10 anys d’activitat dins el mundial va sumar un total de 24 victòries en grans premis, 1 títol mundial al 1993 en la que significava la seva vuitena temporada, un subcampionat i una tercera posició final.

Kevin Schwantz, tests Circuit de Jerez 1991 

Al 1995, quan tot just s’havien disputat 3 carreres del campionat decideix retirar-se, sobretot motivat pel tràgic accident que va patir el seu rival i compatriota Wayne Rainey (als dos pilots els va unir una gran rivalitat “amistosa” al llarg de les temporades en què van coincidir), i que el va deixar sense sensibilitat a les cames.

Kevin Schwantz, Wayne Rainey (1) i Doug Chandler (21,) tests Circuit de Jerez 1991

Després d'aquests fets, amb 31 anys deixava el campionat Kevin Schwantz, l’ocellet americà.

LES CÀMERES ONBOARD DE MOTO GP

El motociclisme ens acostuma a proporcionar imatges espectaculars, i és que la vistositat d’aquest esport i el seu risc el fan un dels més impressionants.

La voluntat per mostrar fins a l’últim detall va fer que uns anys enrere es comencessin a incorporar càmeres a les mateixes motos. D’una banda, els principals interessats en implantar aquesta tecnologia eren els equips, ja que a partir d’elles podrien analitzar de manera molt més precisa les traçades i els punts claus del circuit.

D’altre banda s’oferia als aficionats la possibilitat de veure per la televisió imatges des de la mateixa moto, fent encara més emocionants les retransmissions dels grans premis.

En el post d’ahir vam parlar del simulador CKW28 Sport Fitness i també dels seus creadors, doncs bé, els artífex d’aquestes càmeres van ser els mateixos “Kini Muntada” i Javier Ullate. El segon d’ells va fer arribar a Muntada la necessitat que hi havia d’equipar uns aparells capaços de gravar tota l’acció des de la mateixa moto i que Dorna (l’empresa propietària del mundial) estava buscant una empresa que tingués el mitjans per poder-ho fabricar.

Des de fa 5 anys Mecanitzats Muntada és l’empresa encarregada de proveir tot el material relacionat amb la gravació on-board. El mateix “Kini” Muntada ens explica que cada moto de Moto GP porta quatre càmeres incorporades; una a la part davantera del número, una que enfoca directament el cos del pilot i per tant els seus moviments i finalment, dues a la part posterior de la moto. Actualment s’està treballant per incorporar-ne de noves a les motos de la categoria petita.

Un dels grans avenços va ser la incorporació de la càmera giroscòpica l’any 2010, aquest aparell és capaç de mantenir l’angle de filmació totalment recte encara que la moto i el pilot estigui tombant en ple revolt. La càmera en sí té un sistema de rotació que ho fa possible aportant imatges encara més clares sobre el nivell d’inclinació que són capaços de fer els pilots.

Dani Pedrosa, Gran premi de les Amèriques del 2014, càmeres del davant i del darrere / Font: Flickr Dave Wilson

CKW 28 SPORT FITNESS: EL SIMULADOR DE MOTO GP

Fa uns dies Espai Moto GP va visitar la nau de Mecanitzats Muntada situada a Manlleu (Osona).  Aquesta empresa es dedica a la fabricació d’utillatges i a la elaboració de mecanitzats de tot tipus ja sigui amb alumini, acer o plàstics químics.

Dins de tot el seu ventall de serveis i col·laboracions n’hi ha amb el campionat del món de Moto GP. La devoció pels esports de motor del seu cap, “Kini” Muntada (co-pilot de rally i campió d’Espanya l’any 1993) va fer que juntament amb Javier Ullate (cap de mecànics de Jorge Lorenzo) i Àlex Crivillé (2 vegades campió del món de motociclisme) creessin un simulador únic al món, capaç de recrear la conducció d’una moto de Moto GP.

Simulador CKW 28 Sport Fitness

La majoria de pilots del mundial, entre ells Marc Márquez, Dani Pedrosa, Maverick Viñales, Fabio Quartararo, Franco Morbidelli, i molts d’altres, ja l’han pogut provar, i tots coincideixen en valorar-la com una màquina molt útil. 

Simulador CKW 28 Sport Fitness

Tito Rabat n’ha adquirit una recentment i Valentino Rossi també en té una en la què hi puja pràcticament cada dia per tal de guanyar fons físic. La màquina permet exercitar molts músculs a la vegada, i concretament aquells que més utilitzen els pilots en la seva conducció, cosa que no és possible amb l’entrenament de fitness convencional. De fet, segons el seu creador aquesta “representaria un pont entre l’entrenament físic habitual i la conducció sobre la moto en un circuit”.

Simulador CKW 28 Sport Fitness

La CKW 28 Sport Fitness consta d’una pantalla en què el pilot hi veu imatges reals on-board de tots els circuits del mundial. El seu objectiu ha de ser seguir la traçada i realitzar els mateixos moviments que faria en pista. 

"Kini" Muntada, creador del CKW 28 Sports Fitness, demostrant com funciona la màquina

La màquina reacciona segons el tacte del gas, al tenir-lo al màxim la moto es manté recta, quan es frena (amb inclinació cap endavant simulant una frenada real) i s’inclina el pes segons la direcció de la curva la màquina tomba fins a un límit de 65 graus, a la que es torna a obrir el puny de gas el simulador retorna a la seva posició inicial en menor o major rapidesa depenent del tacte que es tingui en accelerar.

Actualment aquest aparell té molt d'èxit en fires i esdeveniments vinculats al motor, on els afeccionats al motociclisme poden gaudir en primera persona de la CKW 28, i també, com a mètode d'entrenament pels pilots del mundial.