ANÀLISI GRAN PREMI DE PHILLIP ISLAND

Impressionant dia de carreres el que ens ha deixat el Gran Premi d’Austràlia de MotoGP. Comencem el seu anàlisi amb tot luxe de detalls.

MOTO GP

Font: Flickr Dave Wilson

Marc Márquez partia com a favorit en una carrera en la que Jorge Lorenzo i Valentino Rossi es jugaven de nou les garrofes per aconseguir el títol mundial, i el cert és que la carrera no va decepcionar, esdevenint segurament en una de les més entretingudes de l’any.

L’inici va estar marcat per una arrancada fulgurant d’Andrea Iannone que va sorprendre tothom amb una gran sortida des de la segona posició de la graella. El pilot italià es va situar al capdavant de la cursa seguit de Jorge Lorenzo, Marc Márquez que va perdre dues posicions i l’altre pilot d’Honda, Dani Pedrosa. Darrere aquest quartet Cal Crutchlow es situava per davant de Valentino Rossi i immediatament al seu darrera hi havia els dos pilots de Suzuki Maverick Viñales i Aleix Espargaró.

Abans d’acabar el primer gir Lorenzo va col·locar-se a la primera posició, mentre que els altres rivals lluitaven en cada revolt del circuit per mantenir els seus respectius llocs. El principal animador en aquests primers compassos va ser Iannone, el pilot italià, amb fam per aconseguir bons resultats aprofitava la major acceleració de la seva Ducati per fer avançaments i maniobres espectaculars sobre els seus immediats predecessors.

La carrera ens va deixar una imatge poc habitual en MotoGP, i és que durant els primers girs, 8 pilots integraven el grup capdavanter. A meitat de cursa però, els 4 primers van augmentar el ritme deixant enrere les possibilitats de podi de pilots com Dani Pedrosa o Maverick Viñales, que va firmar una excel·lent cursa finalitzant en sisena posició.

Així doncs, Jorge Lorenzo, Marc Márquez, Valentino Rossi i Andrea Iannone s’ho jugarien tot pel tot a les últimes voltes. Abans d’arribar-hi el pilot d’Honda i el mallorquí de Yamaha es van intercanviar les posicions en diverses ocasions, i a falta de 4 voltes Lorenzo va poder obrir una petita distància que semblava que li podria valdre per aconseguir la victòria. Per darrera els altres tres pilots ens van oferir un gran nombre d’avançaments increïbles i al límit, sobretot per part del pilot de Ducati que en aquest Gran Premi ha rendit a un altíssim nivell.

Es va entrar doncs, a la última volta amb Lorenzo primer, Márquez situant-se segon a tot just la segona curva seguit de Iannone i Rossi. Els dos pilots italians van protagonitzar una lluita d’infart per la tercera posició per la qual van arribar a adelantar-se fins a 3 vegades. Just davant seu Márquez intentava eixugar la petita escletxa que Lorenzo havia obert, i amb una volta genial, el pilot cerverí no només va ser capaç d’avançar al pilot de Yamaha a la curva número 10, un dels punts claus per a fer-hi adelantaments, sinó que a més a més va marcar la volta ràpida del Gran Premi. Per darrera seu finalment seria Iannone el que s’enduria la tercera posició, amb Rossi quart. Dani Pedrosa entraria en el cinquè lloc i Maverick Viñales en sisena posició.

Pel que fa als altres catalans de la categoria, Pol Espargaró va ser vuitè, el seu germà Aleix desè i Toni Elias vint-i-dosè.

MOTO 2

Font: Circuit de Barcelona-Catalunya

Amb el títol ja decidit a favor del francès Johann Zarco i amb Tito Rabat absent per lesió, era el moment de pilots que han estat en posicions capdavanteres durant la temporada per aconseguir guanyar el Gran Premi. Qui més bé va saber aprofitar aquesta circumstància va ser Álex Rins. El pilot català va oferir una lliçó magistral de pilotatge i des dels primers compassos de la carrera es va mostrar intractable al capdavant de la cursa.

A l’apagada dels semàfors, Axel Pons, que havia aconseguit una gran segona posició als entrenaments cronometrats es situava líder seguit dels qui l’acompanyaven a la primera fila de la graella, en aquest cas el britànic Sam Lowes i el mateix Alex Rins. Després de fer el primer pas per línia de meta Pons es va veure superat pels seus dos immediats perseguidors mentre que per darrera seu Thomas Luthi i Mika Kallio feien el possible per enganxar-se al grup capdavanter. En aquests primers compassos el ja campió del Món Johann Zarco rodava sense prendre excessius riscos en la setena posició.

Amb el pas de les voltes el suïs Thomas Luthi va ser capaç de prendre-li la segona posició al britànic Sam Lowes fins que a la volta número 16 va anar per terra acabant finalment quinzè. Moment que va aprofitar Lowes per situar-se en segon lloc i a la tercera posició hi apareixia Jonas Folger, que després d’una gran remuntada des de la desena posició aconseguia entrar en posicions de podi, tot i que l’alegria li duraria poc perquè només una volta més tard apareixeria Lorenzo Baldassarri per prendre-li la posició i quatre voltes més tard hauria d’abandonar després que se li punxés la roda del darrera. Els tres primers llocs ja no patirien més canvis, en quarta posició entraria el japonès Takaaki Nakagami que en les primeres voltes havia arribat a ocupar la desena posició, immediatament després entrarien Xavier Simeon i Luis Salom, Johann Zarco finalment seria setè i Mika Kallio vuitè després d’anar perdent posicions progressivament al llarg del Gran Premi.

Aquesta carrera sense cap mena de dubte ens deixa clar que Alex Rins és un clar aspirant al títol mundial l’any vinent, i és que tot i la seva joventut, ha firmat una gran temporada l’any del seu debut a Moto 2 aconseguint dues victòries incloent-hi aquesta d’Austràlia i set podis que l’han situat ja, segon a la general.

Pel que fa als altres pilots de casa, Álex Márquez segueix sense trobar el punt que li falta per estar amb els pilots capdavanters i va finalitzar en novena posició, Ricard Cardús ho va fer a la catorzena, Xavi Vierge a la dinovena tot i incorporar-se més tard al campionat, Edgar Pons a la vint-i-dosena i finalment el seu germà Axel a la vint-i-quatrena després d’haver hagut de passar pel pit lane degut a una sanció per avançar-se en el moment de la sortida.

MOTO 3

Font: Ajo Motorsport

El matí va començar molt mogut a Phillip Island i és que a la carrera de Moto 3 hi va passar absolutament de tot. A mitja temporada semblava que Danny Kent ho tenia tot de cara per aconseguir el títol però el cert és que les coses no li estan anant gens de cara en aquests últims grans premis i com deixi escapar gaires més punts podria veure amenaçada seriosament la primera posició del campionat.

John McPhee iniciava la carrera des de la pole position, la primera des que és el mundial però de seguida es va veure superat per Miguel Oliveira, Efrén Vázquez i Romano Fenati. Com sol passar en aquesta categoria de seguida es va formar un gran grup al capdavant de la cursa, entre els quals també hi havia Danny Kent, Jorge Navarro, Kakub Kornfeil i Francesco Bagnaia.

El primer en caure del grup va ser el poleman, John McPhee se’n va anar pel terra perdent qualsevol possibilitat d’aconseguir un bon resultat. No seria la única ni l’última caiguda, unes voltes més tard cauria Bagnaia que s’emportaria per davant el líder del mundial Danny Kent, que tot i això podia mantenir-se sobre la moto i reincorporar-se a la cursa dins un nodrit segon grup de pilots on es trobaven entre d’altres, el que fins ara ha estat el seu gran rival pel títol Enea Bastianini, també Nicoló Antonelli, Maria Herrera i Remy Gardner entre d’altres. Quan el pilot britànic anava per col·locar-se en una sisena posició que li valia per proclamar-se campió amb un exterior sobre Nicoló Antonelli, aquest el va tocar fent volar pels aires no només el propi pilot i la seva moto sinó també les seves possibilitats de fer-se matemàticament amb el títol. En aquest mateix incident van anar per terra Bastianini i el propi Antonelli.

A les primeres posicions també hi va haver força canvis durant aquestes voltes, com que Karel Hanika va anar per terra havent arribat a liderar la carrera. Finalment serien Oliveira (que havia de quedar entre els 3 primers per evitar que Kent es fes amb el títol tot i haver caigut), Fenati, Navarro, Binder, Kornfeil i Eferen Vázquez els que es jugarien la victòria. El més intel·ligent de tots va ser el portuguès, que va situar-se primer obrint una petita escletxa just començar la última volta evitant així possibles avançaments i problemes amb els seus competidors. Per darrera tot va estar molt igualat i finalment Vázquez seria segon avançant sobre la mateixa línia de meta a Binder. Navarro acabaria quart, Kornfeil cinquè i Fenati s’hauria de conformar amb la sisena posició final.

Que la carrera va ser un autèntic caos ho demostra el fet que només 19 pilots van aconseguir acabar-la. Destacar la bona actuació del debutant Joan Mir, que tot i haver d’abandonar després de veure’s involucrat en una caiguda va demostrar que té un gran potencial. El català Isaac Viñales va entrar en vuitena posició.

El campionat s’ajusta encara més, tot i que Kent continua essent el principal favorit per coronar-se nou campió de Moto 3 gràcies a una distància de 40 punts sobre Miquel Oliveira quan només en falten 50 per disputar-se, el portuguès no ha tirat ni molt menys la tovallola, i és que el de KTM esta demostrant estar en un gran estat de forma, ha guanyat dues de les últimes quatre carreres, i en les altres dues ha aconseguit dues segones posicions. El pròxim match ball pel britànic, d’aquí una setmana al circuit de Sepang.